Cada 23 d’abril em passa el mateix: sento una barreja de vertigen i emoció. Després de trenta-cinc anys al sector, vint-i-cinc amb la meva pròpia empresa —que complim aquest mes de juny—, i exercint com a agent literària, Sant Jordi continua sent per a mi un dia excepcional.
Des de fora, la Diada és una festa lluminosa: carrers plens, roses que passen de mà en mà, llibres embolicats amb cura, dedicatòries apresurades però sentides. Des de dins, per a qui treballem al sector, és el punt culminant d’una feina llarga, sovint silenciosa, que comença molts mesos abans.
Cada llibre que avui s’ofereix al lector ha passat per innombrables converses, dubtes, correccions, apostes i renúncies; per una llarga cadena de persones que han posat el seu gra de sorra i la seva professionalitat perquè un text es converteixi en un llibre. Sant Jordi no és només celebració: també és un resultat.
Com a agent, visc aquest dia amb una doble mirada. D’una banda, la satisfacció íntima de veure com els autors a qui acompanyo troben els seus lectors cara a cara. No hi ha algoritme que iguali aquell moment en què algú s’acosta a una taula, fulleja un llibre i decideix endur-se’l.
L’emoció que viuen la majoria dels autors aquell dia és difícil d’explicar amb paraules, i també la meva: una emoció feta d’il·lusió i d’orgull per haver contribuït que aquest somni es faci realitat. Però, d’altra banda, hi ha la responsabilitat de saber que per a molts autors —i també per a editorials— Sant Jordi marca l’any: confirma trajectòries, obre oportunitats o, de vegades, deixa al descobert fragilitats. I això és així.
He vist canviar la Diada amb el temps. El sector s’ha transformat: han aparegut nous formats, noves formes de prescripció, noves tensions econòmiques, i fins i tot la ciutat ha anat distribuint de manera diferent les parades cada any. Tot i això, Sant Jordi resisteix. Continua sent un espai on el llibre ocupa el centre de la vida pública, on la cultura es converteix en un acte compartit i no en un consum solitari. I això, per a qui portem dècades defensant el valor de la literatura, té alguna cosa profundament commovedora.
També és un dia de contrastos. L’eufòria de les vendes conviu amb la precarietat estructural del sector; el lluïment mediàtic, amb la feina invisible d’editors, traductors, correctors i agents. Potser per això el visc amb una alegria continguda, conscient i agraïda, però mai ingènua.
Després de trenta-cinc anys, continuo creient en l’ofici. Continuo creient en els llibres que construeixen pensament, emoció i memòria. I cada Sant Jordi renovo aquesta convicció en veure que, almenys per un dia, una ciutat sencera decideix celebrar les paraules.
Us desitjo a tots un feliç Sant Jordi i que regaleu roses i llibres a tots els éssers estimats que tingueu a prop. Perquè no només és una tradició preciosa, sinó també una manera d’educar la nostra societat a no perdre el valor que té pensar, ni que sigui per un dia, en els altres, regalant una flor —una de les coses més boniques que existeixen a la nostra natura— i oferint quelcom tan valuós com un llibre, que segur que aportarà alguna cosa bona a qui el rebi.
