«Em dic Raquel Pris i soc… com dir-t’ho? Una noia normal que viu a l’any 2058. És clar, també és veritat que és estrany que algú digui que no és normal. Fins i tot la gent que és molt molt però que molt especial no va dient que és súper-rara i súper-diferent i súper-guai. Això seria… súper-ximple? Doncs això. A més, que no. A mi em passaven coses normals. Que si l’escola, que si els deures, que si els meus pares no volien un robot a casa. Espera. Això és important. T’ho explicaré després…»