Dedico el blog d’aquesta setmana a la festa que vam celebrar dimarts a la sala Astoria. No podia ser d’una altra manera. Vam viure una festa molt especial. Celebràvem 25 anys de feina, de trajectòria per aquest món tan màgic de les lletres, i la veritat és que el que hi va passar va ser pura màgia.

Volíem organitzar un esdeveniment a l’altura d’una celebració de 25 anys, però, al mateix temps, volíem que fos una festa entre amics. Crec que ho vam aconseguir. Es va generar una energia tan bonica que no la puc explicar amb paraules. Per això, gràcies a tots els que ens vau poder acompanyar i gràcies també als que finalment no vau poder ser-hi, però que vam sentir ben a prop. La vida passa molt de pressa i moments com aquest es converteixen en records únics.

Per als que no vau poder escoltar el meu petit discurs en directe, deixo aquí el que vaig intentar resumir d’aquests anys de camí recorregut al costat de tots vosaltres, que formeu part de la meva vida literària:

«No vull fer un discurs llarg, però tampoc vull deixar-me res important per dir. Vint-i-cinc anys no són pocs, i resumir-los en unes quantes paraules no és fàcil. Així que ho intentaré amb quatre paraules.

La primera és família.

El lema d’aquesta festa és Família Literària, i els que em coneixeu sabeu que una part molt important de la meva família ha treballat o treballa amb mi.

Des del principi hi va ser la meva mare, a qui gairebé tots coneixeu. Després s’hi van incorporar el meu germà, el meu pare i, finalment, la meva germana Berta.

I si avui soc aquí celebrant aquests 25 anys, és gràcies a ells. Perquè, sincerament, crec que tota sola no ho hauria aconseguit.

Però quan parlo de família no em refereixo només a ells. També parlo de tots vosaltres. Perquè durant aquests 25 anys cadascun de vosaltres, des del vostre lloc, heu contribuït a fer que l’agència continués endavant, creixés i arribés fins aquí. Per això avui m’agrada pensar que aquesta no és només la meva família, sinó la nostra Família Literària.

La segona paraula és perseverança.

Els meus pares em van educar en uns valors que m’han acompanyat sempre, i un d’aquests valors ha estat la perseverança.

He tingut l’enorme sort de dedicar-me a una cosa que m’apassiona, però tots sabem que aquesta feina també exigeix esforç, paciència, moltes hores i una gran capacitat per continuar endavant quan les coses no surten com esperaves.

I si hi ha una cosa que hem fet durant aquests anys ha estat precisament aquesta: continuar endavant, celebrant els bons moments i aprenent dels que no ho van ser tant.

La tercera paraula és il·lusió.

I aquí he de reconèixer una cosa: encara no em puc creure que l’agència faci 25 anys.

L’agència va néixer d’un somni, i el més bonic és que, després de tot aquest temps, continuo sentint la mateixa emoció quan arriba un projecte nou, quan descobrim una veu nova o quan acompanyem un autor en un nou pas de la seva carrera.

Continuo sentint aquelles papallones a l’estómac que em recorden per què vaig començar tot això. I crec que aquesta il·lusió és la que ens ha portat fins aquí.

I la quarta paraula és agraïment.

Perquè, si hi ha una cosa que sento aquesta nit, és agraïment.

A la meva família, a la que treballa amb mi cada dia i a la que m’espera a casa. Al meu marit i al meu fill, perquè els he robat i els continuo robant moltes hores per dedicar-les a aquesta passió que també és la meva feina.

I gràcies a tots vosaltres.

Si sou aquí aquesta nit és perquè en algun moment hem compartit una part d’aquest camí. Perquè aquesta aventura l’hem viscuda plegats. I perquè estic segura que cadascun de vosaltres m’ha ajudat, d’una manera o d’una altra, a arribar fins aquí.

Així que gràcies. Moltíssimes gràcies. Gràcies per ajudar-me a escriure aquests primers 25 anys d’història.

I tant de bo puguem continuar escrivint molts capítols més, amb la mateixa il·lusió, la mateixa perseverança i envoltats d’aquesta família literària que tant significa per a mi.

Però avui toca celebrar. Així que aixequeu les copes amb mi i brindem per aquests 25 anys, per totes les històries que hem compartit i per totes les que encara ens queden per viure plegats».