Laia Ortiz torna a Sant Sebastià i acaba ocupant un dels seients més incòmodes d’un tribunal: el de membre del jurat popular en el judici que té tota la ciutat en suspens. Del seu vot dependrà el futur de Lander Foronda, acusat d’assassinar el seu company de pis, Borja Miranda.
El cas sembla resolt fins i tot abans que comenci la vista. La relació entre tots dos s’havia deteriorat, hi ha un xantatge documentat i les proves assenyalen l’acusat. A més, Lander és fill d’un poderós constructor donostiarra esquitxat per un escàndol immobiliari recent, de manera que l’opinió pública ja ha dictat la seva pròpia sentència. Tot encaixa amb massa facilitat.
Silvia Legarre, antiga fiscal i amiga de la família, accepta defensar-lo convençuda que les proves no expliquen tota la història. La seva estratègia introdueix una possibilitat tan arriscada com inquietant: que la mort de Borja no tingui cap relació amb el xantatge ni amb els negocis dels Foronda, sinó amb l’assassí en sèrie que va sembrar el pànic anys enrere i que podria haver tornat a actuar.
A partir d’aquí, Veredicto d’Ane Odriozola converteix el judici en un terreny ple d’esquerdes. Cada testimoni pot modificar allò que el lector creia saber; cada prova admet una interpretació diferent i qualsevol certesa queda exposada a una pregunta capaç de desmuntar-la. La novel·la no es limita a investigar qui va cometre el crim, sinó que situa en primer pla el funcionament de la justícia: com es condemna algú quan la veritat no és absoluta, però la decisió sí que ha de ser-ho?
Laia haurà d’escoltar, valorar i desconfiar mentre suporta la pressió de participar en un procés seguit amb avidesa pels mitjans de comunicació. No n’hi ha prou amb tenir una impressió ni amb deixar-se portar pels prejudicis que envolten l’acusat. En un judici, cal demostrar la culpabilitat; tanmateix, un dubte raonable també es pot convertir en l’amagatall perfecte per a un assassí.
Nascuda a Legazpi el 1979, Ane Odriozola compagina l’escriptura amb la seva feina al Servei d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament d’Arrasate-Mondragón. Va iniciar la seva trajectòria literària amb la trilogia formada per El secreto de Gibola, La sombra de Gibola i Conspiración en Gibola, i va fer el salt a l’edició tradicional amb El valle del hierro. L’any passat va publicar Al subir la marea, un thriller històric ambientat al Zarautz de 1568.
Amb Veredicto, l’autora trasllada el suspens a un tribunal i demostra que es mou amb la mateixa facilitat entre els secrets del passat i els conflictes contemporanis. Ane Odriozola torna al thriller amb una història àgil i plena de dilemes, un gènere que els seus lectors li reclamaven i que, després d’aquesta novel·la, difícilment permetran que torni a abandonar. Això sí, tampoc deixarem que renunciï a la novel·la històrica: amb cada llibre nou confirma la seva habilitat per dominar el gènere i atrapar més lectors.
Aquest thriller intens i ple de dilemes, capaç de convertir el lector en un membre més del jurat, n’és la prova. A Veredicto importa descobrir què va passar i decidir si les proves són suficients per pronunciar una paraula que pot canviar una vida per sempre.
Veredicto ja és a les llibreries. La sentència encara s’ha de dictar i ningú no podrà quedar al marge de la deliberació.
