Aquesta novel·la juvenil de Francesc Miralles, que es va publicar el passat dia 22 de gener (un dia important per a mi, ja us explicaré per què) m’ha impactat: després de llegir moltes novel·les juvenils, aquesta és una de les que marquen.
La història parla de dos protagonistes meravellosos als quals els costa encaixar perquè són diferents, però que enganxen i tiren de tu des de la primera pàgina fins al final.
En el cor de l’adolescència, quan les emocions són tan vastes com l’univers, neix una història que explora la connexió entre dues ànimes úniques. Viatge a Andròmeda, és una oda a les diferències, a la solitud compartida i a la força invisible que uneix a aquells que semblen viure en mons oposats.
Andròmeda i Héctor són dos joves neurodivergents els camins dels quals es creuen en un escenari on el silenci i la mirada signifiquen més que les paraules.
A través d’una narrativa carregada de sensibilitat, Miralles ens transporta al seu univers, on cada detall —una taula al costat de la finestra, unes graderies al sol— es converteix en un petit cosmos d’emocions.
El retrobament dels protagonistes, anys després d’un primer acostament ple de promeses i buits, marca l’inici d’una relació que desafia els límits de l’amistat i ens convida a reflexionar sobre la connexió humana en la seva forma més pura.
Amb l’estil evocador i profundament emotiu que caracteritza a l’autor, Viatge a Andròmeda és com mirar les estrelles: un recordatori que, fins i tot en la infinitud de l’espai, mai estem completament sols.
Aquesta novel·la, perfecta per als amants de les històries de John Green, ens diu que tots tenim una lluentor única, fins i tot quan creiem estar ocults en la foscor.
Submergeix-te en aquesta travessia i descobreix que, a vegades, el viatge més important és cap a un altre cor.
