«A vegades, perdre-ho tot és l’única manera de trobar-te». Aquesta podria ser la frase que resumeixi el llibre, que és molt més que una autobiografia o una crònica esportiva: és una invitació a endinsar-se en la vida d’un home que es va enfrontar, una vegada i una altra, a l’inesperat.
Diumenge passat es va jugar la gran final d’un dels tornejos de tennis més importants, el Roland Garros. Després d’un partit monumental entre en Carlos Alcaraz i en Jannik Sinner, el primer es va alçar amb el premi. Per aquesta raó no puc deixar de presentar-vos el llibre que Plaza & Janés acaba de publicar: Un rival impredecible, d’en Carlos Cuadrado, qui, des de molt jove, apuntava maneres en el món del tennis.
L’autor va compartir entrenaments i tornejos amb alguns dels grans noms de l’esport espanyol: Rafa Nadal, David Ferrer, Tommy Robredo, Feliciano López… El seu talent el va portar al cim, en 2001, es va coronar campió de Roland Garros Júnior, signant la victòria més ràpida i contundent de la història del torneig. El futur semblava escrit: seria una estrella del tennis mundial. Però el cos li va posar un límit. Les lesions el van obligar a retirar-se abans d’hora, quan a penes estava enlairant.
Un rival impredecible comença en aquest moment de ruptura. El jove prodigi es queda sense carrera, sense rumb i, sobretot, sense identitat. La vida que havia conegut —entrenaments a l’alba, competicions, pressió constant— desapareix de cop. El que ve després no és un camí recte cap a la recuperació, sinó una travessia tortuosa, erràtica i profundament transformadora. En Carlos va decidir vendre totes les seves pertinences i comprar un veler, sense tot just experiència prèvia en navegació. Salpar cap allò desconegut va ser la seva manera de seguir endavant. Entre tempestes, calmes chichas, illes remotes i trobades insòlites, en Cuadrado va anar reconstruint la seva vida lluny de la pista i prop de la mar.
En el seu periple de quatre anys al voltant del món, va aprendre a enfrontar-se a un nou tipus de rival impredictible, salvatge, indomable i moltes vegades intern.
El llibre es mou entre gèneres: part memòries esportives, part relat d’aventures i, sobretot, testimoniatge humà.
Aquesta història està plena d’escenes que atrapen: la navegació en solitari sota cels plagats d’estrelles, la tensió de creuar zones amb el risc de pirateria, la convivència forçada amb ell mateix en setmanes sense contacte humà, les tempestes que amenacen amb empassar-se el vaixell i tot el que porta dins. I, per descomptat, els moments de pau, bellesa i sorpresa que només una vida al marge d’allò convencional pot oferir.
Un rival impredecible ens recorda que, a vegades, el millor que et pot passar és enfrontar-te al rival que no esperaves.
