Fa molt poc comentàvem en una reunió d’amics de la meva edat que ja no hi ha pel·lícules bones d’intriga judicial. Va haver-hi una època en què en van sortir moltes, com l’Informe Pelicà, Poder absolut o La trampa, quasi totes basades en llibres bestseller. Ara que els thrillers tornen a estar de moda, a mi em continuen encantant els de trama judicial. I des que llegeixo les novel·les de l’Eva Cornudella, encara em ve més de gust que es torni a fer aquest gènere a la gran pantalla gran. Però ja m’està bé que algú com l’Eva el cultivi en format llibre, que és molt recomanable.

Joc de silencis (en castellà, Juego de silencios) fou la primera novel·la on la protagonista era la fiscal Virginia Gibert, i ara arriba Joc d’ombres (en castellà, Juego de sombras) una novel·la d’intriga judicial sobre el poder, la corrupció i l’atracció. Ha estat publicada per l’editorial Versátil, sigui dit de passada, una editorial que cada dia m’agrada més com treballa i com fa les coses. Així que crec que l’Eva i Versátil fan un tàndem guanyador.

Aquí et deixo un petit resum d’aquesta segona novel·la, independent de la primera, però amb el mateix personatge que em va robar el cor, una fiscal llesta que no et deixa indiferent.

Ane Armentia, periodista d’investigació, flagell de polítics i empresaris sense escrúpols, surt de casa per reunir-se amb Mario Laredo, jutge instructor de la causa Alondra, una xarxa de corrupció política. Però abans de travessar el portal, un desconegut li assesta una punyalada mortal. Tot apunta a un robatori amb violència, però el jutge Laredo sap perfectament què buscava l’assaltant: la informació que Armentia havia recavat i que amenaça amb destruir els fonaments del teixit empresarial català. La sagacitat de la fiscal Virgina Gibert ajudarà Laredo a desembrollar una teranyina que es va complicant a mesura que avança la instrucció, per què hi ha massa interessats en mantenir la veritat sota les ombres.

Un duel de forces en què el poder, l’ambició, l’amor i l’atracció sexual estan al centre d’una intriga judicial amb un ritme desassossegant.

Una novel·la ben feta, ben estructurada, no molt llarga i que es llegeix d’una passada. Ideal per emportar-se a la maleta aquest estiu.