Andròmeda és una adolescent misteriosa, com la galàxia, que no es relaciona amb ningú. A classe, des d’una taula al costat de la finestra, observa el món a través d’unes ulleres de sol, com si no tingués res a veure amb ella.
Hèctor és un altre element estrany a l’institut. Extremadament amable i tímid, no sap comunicar-se, potser perquè pensa que, si ho fes, ningú l’entendria. A l’hora del pati, s’asseu sol a la part més alta de les grades del pati i mira el cel, mentre somia com podria conèixer la noia enigmàtica que va amb ell a classe.
Fins que un succés desafortunat els apropa per, després, separar-los de nou.
Cinc anys més tard, Hèctor i Andròmeda es retroben i comencen una relació que sembla voler traspassar els límits de l’amistat.