SONÓ UN VIOLÍN EN PARÍS

L’escriptor don Guillermo Bogarín somriu satisfet en pensar en el selecte grup que ha aconseguit reunir per a aquest meticulosament preparat tour per Europa. El 25 de setembre de 1893, aquests nou viatgers partiran de l’estació de París per a recórrer, en gairebé dos mesos, part de la Itàlia acabada d’unificar, alguns territoris d’Àustria-Hongria i certs llocs de les noves fronteres de l’Imperi alemany. Són l’arquitecte Jacobo Figueroa i el seu amic, l’empresari Juan Álvarez-Caballero; l’intransigent pintor impressionista Ferdinand Mercier, la seva bona amiga Jeanne Leroy, empresària teatral d’èxit, a qui acompanya el seu nebot, Henri Collet; la comtessa russa Karimova; la senyora Dupont, propietària d’una editorial de música i promotora de joves talents, i Clara Balaguer, virtuosa violinista i una de les seves representades.

Don Guillermo coneix els seus propis motius per a abandonar París per un temps, però no ha pensat que els altres també tenen els seus propis. No trigarà a assabentar-se d’ells de la pitjor de les maneres, ja que una famosa columna de societat de Le Petit Journal començarà a revelar els secrets més íntims del grup.

Amb la convulsa Europa de fi de siècle, María Reig crea una gran novel·la històrica que, amb l’excusa del viatge recreatiu tan habitual en les classes riques de finals del segle XIX, parla de la necessitat d’enfrontar-nos a les nostres pors i prendre les regnes de la vida.