Hi ha els qui asseguren que els objectes tenen ànima. Que la seva existència, tan diferent de la dels éssers humans, guiada per l’ús i el silenci, ens marca moltes vegades d’una manera irreversible. Que ens acompanyen durant tota una vida, embellint els nostres dies, recordant-nos moments i persones importants… I que a vegades, fins i tot, estan destinats a unir malgrat les distàncies.
Les vides de Sakura, Karen i María transcorren per senderes paral·leles. Podria semblar que no tenen res en comú i, no obstant això, les seves vides estan unides per un fil fràgil, però alhora indestructible: la presència quotidiana d’una tetera verd jade amb cabells blancs d’or vell. Un objecte que, lluny de ser insignificant, porta impregnada una història que es va teixint amb la de totes les mans per les quals va passant.
Una història que marcarà l’existència d’aquestes tres dones, acompanyant-les en els bons i mals moments, aportant-los bellesa amb la qual il·luminar els seus passos i brindant-los ajuda per a omplir les seves vides de sentiment; atorgant-los, en definitiva, la força necessària per a aconseguir els seus destins. De la mateixa manera en què la tetera viatja per a aconseguir el seu.
Una obra sobre trobades i desacords, sobre les coincidències i les casualitats de la vida que acaben lligant-nos a persones i instants completament inesperats, i sobre l’esperança que sorgeix en els moments més durs.