Madrid, 1936. Aurora acaba de complir la majoria d’edat i exerceix com a infermera en una ciutat convulsa que resisteix al foc i a les bombes de la guerra. En aquest ambient de violència, decideix contribuir a l’esperança en el front republicà i comença a escriure a un jove soldat, Teófilo, convertint-se així -com moltes altres dones de l’època- en padrina de guerra.
A cada carta, els joves trobaran un refugi on expressar les pors i secrets que no poden dir en veu alta al mateix temps que descobreixen un amor que mai van imaginar. Tot i això, en una guerra plena d’intriga i espionatge, en la que tothom és sospitós, la paraula escrita pot convertir-se en l’arma més perillosa…
Aquest relat suposa un homenatge a totes aquelles dones que van prendre la paraula com a fusell i van aconseguir fer créixer en la línia de foc la fortalesa i l’esperança dels soldats.