Maig, 1936. Una jove viatja a un petit poble de la serra gaditana on exercirà, per primera vegada, la seva vocació i professió: la de mestra. Eulàlia —o Lali, com l’anomenen els seus alumnes— es prepara per donar classe a un grup de nens i nenes. Nerviosa, repassa els moderns principis pedagògics que li han inculcat durant la República i que, poc després, quan esclati la Guerra Civil, la condemnaran. Acusada d’adoctrinament, és arrestada i no podrà tornar a l’aula durant la dictadura, convertint-se en una de les víctimes d’un procés que va afectar un terç del cos docent d’Espanya. Fins que trenta anys després, una visita inesperada ho canviarà tot per a Lali. Aquest és el relat d’una professora sense alumnes que va lluitar durant tota una vida per tornar a ensenyar.
Amb aquesta novel·la, José Antonio Lucero, el conegut autor de La vida en un minuto i La madrina de guerra, ret homenatge a la seva professió i vocació, i ens demostra que un bon mestre sempre ho serà.