El 1982, amb prou feines tres anys, el Samir va ser abandonat per la seva mare en una platja de El Saler. Ella li va tapar els ulls i li va dir: «no et moguis, torno de seguida». Però mai va tornar. Ningú va saber mai per què no va tornar i aquell nen va acabar en un centre de menors sense més identitat que el seu nom i un grapat de records. El Samir va créixer entre orfes i desheretats del món, però decidit a tenir una oportunitat a la vida.
Trenta anys més tard de que la seva mare l’oblidés en aquella platja, el Samir ja no és un nen indefens, sinó el Capità de la Policia Judicial de València. No obstant, el seu passat tornarà a buscar-lo misteriosament. La troballa d’un cos d’una dona jove, assassinada hores abans en el mateix lloc on va ser abandonat de nen, no sembla ser casualitat. El fet de portés el seu nom i número de telèfon, tampoc.
El Capità Santos iniciarà una investigació que es convertirà en un puzle on les peces del seu passat i el de la seva mare acabaran sent fonamentals per a poder descobrir la veritat sobre aquell cadàver. Al cap i a la fi, en el fons del seu ser, el Samir sempre havia esperat allò: que algun dia la seva mare tornès a buscar-lo.
Narrada amb brillantor i emoció, el suspens i la trama es converteixen en el millor reclam per a llegir aquest llibre. L’autor construeix la història alternant el passat i el present d’una forma fluida i rítmica, sabent que una novel·la no només requereix d’una bona història, sinó d’una escriptura poderosa.