Aquesta novel·la ret homenatge a la Sagrada Família, un monument únic i universal.
Igual que vam fer amb La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones, ara, de la mà de la Coia Valls, donem veu a un altre símbol de la nostra ciutat encara més emblemàtic. Amb aquesta obra celebrem l’Any Gaudí, marcat per la culminació de la seva última torre, coronada per una estrella impressionant que està cridada a convertir-se en un dels miradors més espectaculars del món.
El pròxim mes de juny, durant la seva visita especial a Barcelona, el papa inaugurarà aquest nou fita arquitectònica que connecta passat, present i futur.
Tot comença amb una decisió que sembla petita i acaba marcant-ho tot. A El somni de Gaudí, aquest instant inicial se situa a la Barcelona de 1883, quan la construcció de la Sagrada Família tot just és un esbós i, tanmateix, ja comença a deixar empremta en aquells que s’hi creuen. El que s’aixeca no és només un temple: és una història que travessa vides senceres.
La novel·la proposa un viatge al llarg de cinc generacions unides per aquest mateix batec. Des d’Anna i Guillem, testimonis dels primers passos de l’obra, fins a Anna Maria, encarregada de sostenir la memòria familiar, la Coia Valls construeix una saga en què el temps no passa: s’acumula. No és només una novel·la històrica: és una exploració íntima de com el pas del temps transforma les persones i les ciutats per igual.
Cada personatge hereta alguna cosa més que un cognom. Hereta silencis, decisions, ferides i també una manera de mirar el món. I en aquest entramat emocional, la Sagrada Família deixa de ser un simple escenari per convertir-se en una presència constant, gairebé conscient. Batega, observa i transforma, com si també formés part de la família.
Al llarg de les seves pàgines, Barcelona respira, canvia i s’esquerda. Epidèmies, guerres, pèrdues i renaixements s’entrellacen amb l’evolució del temple, creant un mirall entre allò col·lectiu i allò íntim. La ciutat no és un decorat: és un personatge que es reconstrueix una vegada i una altra, igual que els qui l’habiten.
Coia Valls, amb una trajectòria consolidada en la novel·la històrica, demostra aquí la seva capacitat per equilibrar documentació i emoció sense perdre fluïdesa. La seva prosa avança amb naturalitat, acompanyant el lector sense imposar-se, i aconsegueix que més d’un segle d’història se senti proper. Hi ha rigor, però també una sensibilitat que converteix cada escena en alguna cosa viscuda.
Si t’atrauen les novel·les que combinen història, emoció i llegat, El somni de Gaudí és una aposta segura. No només et convida a recórrer Barcelona: et convida a preguntar-te quines construccions —visibles o invisibles— estàs aixecant a la teva pròpia vida. I quan tanquis el llibre, és molt probable que miris la Sagrada Família amb uns altres ulls.
