Avui estic feliç de recomanar aquesta novel·la tan especial. No només perquè l’autora és, a més d’autora, col·laboradora i una de les meves millors amigues, sinó perquè, com que la conec, sé que ha escrit aquesta novel·la des de l’amor. I la Maria José vol donar veu a un tema: els trastorns cognitius que cada vegada pateix més gent i a edats més primerenques. Per aquest motiu, tots hem de saber gestionar-los, i no és fàcil, us ho asseguro. Amb llibres com aquest ajudarem que les generacions més joves puguin acostar-se a aquest «problema», que no deixa ningú indiferent. I que als ja més grans, a qui també els pot encantar aquesta novel·la, ens ajudi a seguir endavant amb una altra mirada i amb la imaginació com a aliada per reinventar-nos aquesta memòria perduda.
El Reino de Olvido, de M.J. Bausá, guanyadora del Premi Jaén de Narrativa Juvenil 2025, és una d’aquelles històries que es viuen. Una novel·la que entrellaça fantasia i emoció per recordar-nos que, fins i tot quan la memòria s’apaga, la imaginació pot ser la porta que ens retorni a nosaltres mateixos.
Des de la mort dels seus pares, l’Àlex viu perdut, atrapat entre la ràbia i la desorientació. Quan un jutge l’envia a fer treballs comunitaris en una residència d’avis, tot sembla apuntar a una nova condemna més que no pas a una oportunitat. Però El Jardí dels Innocents no és un lloc qualsevol. Entre els seus passadissos silenciosos i habitacions plenes de records, l’Àlex coneixerà la Ninon —una jove rebel que visita la seva àvia, la Juliette— i el misteriós Cadaval, un director que sembla saber massa sobre el seu passat.
Allò que comença com un càstig es converteix en una aventura inesperada. Perquè darrere dels murs de la residència s’hi amaga un regne on la imaginació és l’única eina capaç de rescatar la veritat. Un món que sembla sortit de les novel·les que escrivia la mare de l’Àlex i que, a poc a poc, anirà desvetllant un secret tan dolorós com necessari: per recordar qui ets, primer t’has d’atrevir a somiar.
Amb una sensibilitat poc comuna, M.J. Bausá construeix una història que parla del dol, de la pèrdua i del poder curatiu de la fantasia. La seva prosa és envoltant, càlida i profundament humana. L’autora —infermera geriàtrica de formació i escriptora per vocació— aboca en aquestes pàgines el seu coneixement de l’ànima humana i d’aquelles ferides invisibles que només l’empatia i la imaginació poden guarir.
El Reino de Olvido és, en el fons, un homenatge a la memòria: la que guarden els avis, la que conserven els fills, la que de vegades es perd i altres es reinventa per poder continuar vivint. Una novel·la que agradarà tant a qui busca emoció i aventura com a qui gaudeix de les històries que es llegeixen amb el cor en un puny.
Un llibre que convida a mirar més enllà de l’oblit i a creure, una vegada més, en la força de les històries per salvar-nos.
