La Cristina Fornós va arribar a l’agència de la mà d’un gran autor, en Miquel Esteve, i amb la seva novel·la anterior, La terra del silenci trencat, ja ens va deixar un gust de boca més que notable. Per això, a totes les persones que vau gaudir d’aquella primera història, només us puc dir una cosa: prepareu-vos per a la segona.
En aquesta nova obra, la Cristina fa un pas més cap a la foscor, però sense deixar de banda la part històrica que la defineix. El resultat és una combinació poderosa: una novel·la negra amb rerefons històric que atrapa des de la primera pàgina i que amplia el seu abast a un públic molt divers. Catalunya i Egipte conviuen en una mateixa trama, amb una tensió que no et deixa respirar.
A tots els editors que busqueu novel·la negra amb pols de thriller i un element diferencial, aquesta és la vostra novel·la.
El crim irromp en aquesta història com un ritual. No busca només matar, busca explicar. Des de la primera escena, El pes del cor deixa clar que no som davant d’una novel·la negra convencional, sinó davant d’una història on la violència té memòria i el passat exigeix ser interpretat.
Al llit del riu de Cambrils apareixen dos cossos que desafien qualsevol lectura simple. Una dona embolicada en un llençol, amb una ploma d’estruç a la mà i el cor arrencat. Un fiscal esquarterat dins d’una maleta, amb una màscara del déu egipci Anubis cobrint-li el rostre. Els símbols no hi són per decorar el crim: hi són per assenyalar un origen molt més antic del que sembla.
Els agents Sagi i Vidal s’enfronten ben aviat a una investigació que es resisteix a avançar en línia recta. Les pistes els condueixen fins a un accident nuclear ocorregut a Vandellòs fa trenta anys, un episodi enterrat sota capes de silenci, culpa i oblit. Però també cap a una figura tan fascinant com inquietant: Albert Coma, un egiptòleg del segle XIX obsessionat amb l’Antic Egipte i la promesa de la vida eterna.
L’entrada en escena de la periodista Lara Peña afegeix una nova capa al relat. Juntament amb els investigadors, haurà de recompondre un trencaclosques on el mite egipci, la ciència moderna i la violència contemporània s’entrellacen de manera pertorbadora. El viatge no és només geogràfic o històric: és moral. Perquè com més s’aprofundeix en l’origen dels símbols, més evident es fa que la bellesa del mite pot amagar una perversió extrema.
El pes del cor construeix la seva tensió sense presses, recolzant-se en una atmosfera fosca i precisa. Catalunya es converteix en un escenari carregat d’ecos, on els paisatges actuals dialoguen amb creences mil·lenàries i on cada descobriment empeny el lector a mirar una mica més enllà del que és evident. No hi ha concessions a la superficialitat: tot té un perquè, tot pesa.
La trajectòria de la Cristina Fornós es percep en cada pàgina. La seva experiència en el periodisme aporta versemblança, ritme i una mirada esmolada sobre el poder, les institucions i els seus secrets. La seva formació en comunicació es tradueix en una narració clara, eficaç i profundament visual. I la seva vocació literària es manifesta en l’ambició del plantejament i en la cura del rerefons simbòlic.
Aquesta és una novel·la per a qui busca alguna cosa més que un enigma per resoldre. Per a qui gaudeix dels thrillers que incomoden, que obliguen a connectar passat i present, i que no temen endinsar-se en territoris on la raó trontolla i les creences continuen reclamant el seu lloc.
Llegir El pes del cor és acceptar una invitació perillosa: la de mirar de cara allò que crèiem enterrat. I descobrir que, de vegades, el més aterridor no és el crim, sinó tot allò que el sosté.
