Víctor M. Amela (1960) fa més de mitja vida que fa de periodista. Des del 1984 firma a La Vanguardia cròniques, crítiques i entrevistes. Avui és el degà de la crítica televisiva a la premsa espanyola, a més de co-creador de La Contra, on ha publicat més de 1.500 entrevistes.
És col·laborador habitual en programes de ràdio i televisió, imparteix classes magistrals de periodisme i comunicació, i ha estat distingit amb nombrosos premis, entre ells el de l’Asociación de la Prensa de Madrid, el del Gremi d’Editors de Catalunya, el Protagonistas, dos Micrófonos de Plata, l’Antonio Mompeón Motos, el Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques, el Ferrer Eguizábal de Periodisme, l’Àngel de Bronze de la Comunicació, el Goliads i el Premi La Llança 2011 d’Òmnium Cultural.
És l’autor de Casi todos mis secretos: 99 canales para ver el mundo como Víctor Amela, Grandes contras sobre el amor sabio, Grandes contras sobre la búsqueda de la felicidad, Grandes contras sobre la mente humana, Paraules d’amor (amb la Roser Amills Bibiloni), Antología de citas, Història cultural de l’audiovisual, La televisió-espectacle, Algunas cosas que he aprendido, Haciendo la contra (I and II), Estampas de la vida forcallana, i la novel·la El cátaro imperfecto. Amor contra Roma és la seva segona obra de ficció.
Ha estat el guanyador del Premi Ramon Llull 2016 amb la seva novel·la, escrita en català, La filla del capità Groc. L’últim llibre és Jo hauria pogut salvar a Lorca (2018), la història real on explica la relació que va tenir el seu avi amb Federico Garcia Lorca.