Iniciem nova temporada del blog després de les vacances d’estiu amb una novel·la molt especial per mi per moltes raons: Les torres del cel, de Coia Valls.

Avui mateix es presenta a la llibreria Ona aquest rellançament de la primera novel·la que parla sobre la fundació de Montserrat, la nostra muntanya.

Montserrat és especial per a la nostra família perquè hem passat molts estius allà i només els montserratins saben què significa passar les vacances en l’entorn d’un monestir. Va ser una de les millors èpoques de la meva infància i, més tard, poder gaudir d’una novel·la que explica com va començar tot, va ser la cirereta del pastís.

I si a més l’escriu la Coia Valls, autora que porta al meu costat gairebé des de l’inici, amb qui comparteixo moltes coses, entre elles el sentiment montserratí, és un honor perquè és una gran autora.

També és una novel·la especial per a ella. Quan la va escriure passava per un moment personal important i ara, torna a succeir en el seu rellançament. Estic segura que aquesta coincidència farà que la novel·la torni a volar fent homenatge al mil·lenari de Montserrat.

Tot va començar en una muntanya infinita, el gran episodi perdut de la nostra història. Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, dels primers temps del scriptorium, amb el cant del ventre de la terra que va donar lloc a l’Escolania, a través d’uns personatges que conformen el fresc extraordinari d’una terra de frontera, la Catalunya que s’expandia cap al sud per a aconseguir la seva plena identitat com a poble.

Al començament del segle XI, l’abat Oliba pren una decisió que trastoca l’ordre del que s’estableix. Un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites amb la missió d’assentar les bases del monestir. Entre ells, l’exsoldat del comte Berenguer Ramon I, Dalmau Savarés, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora de l’eremita Basili contra el poder mundà de l’Església.

Coia Valls recrea amb magistral minuciositat un episodi perdut de la nostra història. Tot un homenatge a la muntanya de Montserrat i a la mar que va ocupar aquest territori màgic en el despertar dels temps.

Crec que és una novel·la que tots els catalans hauríem de tenir a casa, però també tothom que admira Montserrat, ja que internacionalment són molts els qui la visiten i queden meravellats per la màgia que l’envolta. Tots hauríem de saber quina és la història d’un lloc molt nostre, però que compartim amb el món. Pel seu encant, la seva bellesa infinita i els seus secrets, que només aprofundint en la seva història podrem conèixer. Per tant, Les torres del cel, és una novel·la imprescindible per a tothom.