Aquesta setmana recomano el premi de novel·la històrica Nèstor Luján, el qual és una aposta segura per aquest estiu. Teresa Sagrera és ja una autora veterana que domina l’ofici i la rigorositat històrica, i amb aquest premi té el reconeixement que mereix amb una història que enganxa de principi a fi.
Situada a la primavera del 1919, a la plaça de la Font del Lleó, a Caldes de Montbui. La Lola acaba de quedar òrfena de mare i arriba al poble per complir la seva última voluntat: lliurar una capseta de música a l’Ignasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura. Ell es commou en veure a la noia per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari impulsada per la curiositat sobre l’Ignasi.
Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de l’època amb la proclamació de la Segona República.
Els primers balnearis, la diferència de classes socials i les històries d’amor que no saben de classes fan que aquesta novel·la sigui molt especial.
No te la perdis.
