Els meus propòsits per a aquest estiu:
Acabar la carrera d’Arquitectura amb nota 
Ser menys intensito 
Signar un contracte de pràctiques en l’estudi més *top de Madrid
Visitar més a la meva àvia
Comptar amb amics de veritat que em volen malgrat les meves ratllades
Beure menys entre setmana
Aconseguir que el meu nuvi belga estigui disposat a deixar-ho tot per mi
Evitar que la tensió sexual amb el meu atractiu cap italià arruïni la resta de propòsits
Cu camino em van acceptar en l’estudi de Marco Mancini, l’arquitecte més cotitzat de Madrid, vaig saber que acabava de pujar-me a un tren que només passa una vegada. Si et donen l’oportunitat de demostrar el teu talent i impressionar a algú a qui admires tant, què seria més imperdonable: no llançar-se al buit o fer-ho amb totes les conseqüències? El que no entrava ni en els meus somnis més bojos és que el meu interès per Marco pogués ser recíproc, i que es convertís en una atracció que ens posés a prova i ens submergís en el millor estiu de les nostres vides. Un marcat per les noves experiències, les mentides que ho canvien tot i, sobretot, per un excitant estira-i-arronsa que ens està portant al límit.