Ningú no està preparat per acomiadar un fill. No existeix cap col·lecció de paraules capaç de reparar una absència així ni cap explicació que aconsegueixi alleujar un dolor que desafia qualsevol lògica. I, tot i així, hi ha persones que troben la força per escriure des d’aquest lloc impossible i allargar la mà a aquells que algun dia recorreran el mateix camí.
A vivir lo aprendí de ti de la Xènia Cid, neix precisament d’aquí. No és una història inventada per emocionar, sinó una veritat escrita des de l’experiència més dura que pot travessar una mare.
L’Arnau tenia només nou anys quan va morir després d’una llarga lluita contra una malaltia minoritària, l’anèmia de Fanconi. La devastació va ser absoluta. Tanmateix, amb el pas del temps, la Xènia Cid va trobar en l’escriptura una manera de rescatar tot allò que el seu fill havia deixat en les persones que l’envoltaven. Perquè hi ha persones que viuen poc temps, però deixen una empremta que transforma per sempre la vida dels altres.
A A vivir lo aprendí de ti, l’autora comparteix aquest aprenentatge amb una honestedat desarmant. Tendeix una mà a totes aquelles persones que també han conegut la pèrdua, recordant-los que, fins i tot enmig del buit, l’amor, la memòria i l’esperança poden continuar existint.
És un llibre que acompanya sense imposar, que sosté sense jutjar i que troba llum allà on semblava impossible tornar-la a veure. Les seves pàgines parlen del dolor, de la gratitud, de la fortalesa i de la capacitat profundament humana de continuar endavant portant amb nosaltres, d’una altra manera, aquells que ja no hi són.
No és casual que l’escriptura ocupi un lloc tan important en la vida de la Xènia Cid. Abans d’aquesta obra va publicar el conte infantil L’Arnau tiene una enfermedad escondida, inspirat en l’experiència del seu fill, amb l’objectiu d’ajudar altres famílies a explicar la malaltia als més petits. Després de la seva pèrdua, escriure va deixar de ser únicament una manera d’explicar històries per convertir-se en un refugi i en una forma de mantenir viva la seva veu.
Avui, a més, acompanya persones que travessen processos de dol, especialment mares que han perdut els seus fills. Aquesta experiència també impregna cada pàgina de A viure ho vaig aprendre de tu, dotant-la d’una sensibilitat que només pot sorgir d’algú que parla des de l’experiència i no des de la teoria.
Personalment, conèixer la Xènia em va commoure, i vaig voler ajudar-la a fer realitat aquest somni des del primer moment. Molts dels lectors d’aquest blog teniu fills i sabeu que mai no penseu que una cosa així us pugui passar a vosaltres. Però llegir aquesta història et fa més humà i t’ajuda a empatitzar amb aquells que estan patint. La Xènia no pretén ser escriptora; només vol ajudar les persones que estan travessant el dol per la pèrdua d’un fill, que crec que és un dels més durs que es poden viure. Gràcies, Xènia, per ser tan generosa.
Si busques una lectura que emocioni sense artificis i que romangui amb tu molt després de tancar l’última pàgina, A vivir lo aprendí de ti mereix un lloc entre les teves pròximes lectures.
