La trampa de la emoción examina un moment cultural en què l’emoció és celebrada mentre la raó és cada cop més menystinguda. Se’ns anima a «sentir més i pensar menys», com si l’emoció per si sola pogués guiar les nostres vides personals, socials i polítiques. Basant-se en la neurociència, el llibre sosté que allò que realment ens distingeix com a humans no és l’emoció en si mateixa, sinó la nostra capacitat de pensar més enllà d’ella. Quan l’emocionalitat s’idealitza sense qüestionament, el còrtex prefrontal —el sistema responsable de la reflexió, la planificació, el control dels impulsos i la presa de decisions encertades— es debilita, deixant-nos més vulnerables a la confusió, la manipulació i el desordre col·lectiu.