Sugarkiller no demana permís: entra en escena amb talons afilats i un somriure que no saps si besa o mossega. La nova novel·la de Mireia Yévenes és un thriller noir ambientat en el submón dels ultra-rics, on el luxe fa olor de perill i el desig és sempre una moneda de canvi. Si t’atrauen les històries que combinen tensió psicològica, erotisme contingut i una crítica soterrada al poder, aquest llibre ja t’està cridant des de la llibreria més propera.
La Macarena té 27 anys i estudia Belles Arts. De dia, és una jove aparentment discreta; de nit, una falsa sugar baby que droga i roba homes adinerats sota identitats canviants. Creu controlar el joc, creu dominar cada màscara, cada mirada, cada copa manipulada. Fins que un policia que la segueix de prop li fa una proposta impossible de rebutjar: infiltrar-se a la mansió de Johannes Klaus, un magnat tecnològic a Sitges vinculat a la desaparició de dues escorts. Seduir-lo o enfrontar-se a la presó. No hi ha tercera via.
El que comença com una missió estratègica es converteix en un duel mental carregat d’electricitat. Johannes Klaus no encaixa en el perfil de víctima, i aviat la Macarena intueix que ell sap més d’ella del que hauria. En aquest intercanvi de silencis, sospites i mirades que pesen massa, la novel·la desplega el seu veritable tall: el del poder que s’exerceix sense alçar la veu, el del desig que es confon amb l’amenaça.
Un dels grans encerts de Sugarkiller és la seva atmosfera. Sitges deixa de ser una postal lluminosa per transformar-se en un escenari d’ombres privades, festes exclusives i converses que amaguen trampes. Res no és innocent, ningú no és del tot qui diu ser. El ritme és precís, gairebé quirúrgic, i cada capítol empeny una mica més cap a un territori on el lector també comença a desconfiar de les seves pròpies intuïcions.
La mirada de Mireia Yévenes, amb formació en Belles Arts i una trajectòria vinculada a l’educació sexual i a l’exploració de la intimitat des d’una perspectiva feminista, es nota en cada plec de la història. No som davant d’un simple joc de seducció i crim, sinó davant d’una reflexió incòmoda sobre el cos com a eina, els diners com a escut i la identitat com una construcció fràgil. Fosc, sexy i afilat, aquest thriller no busca complaure, sinó tensar.
Si et venen de gust les novel·les que es llegeixen amb el pols accelerat i una lleugera desconfiança cap a cada personatge, aquesta és la teva propera lectura. Atreveix-te a entrar a la mansió.
